Jane Briggs Hart

Jane Briggs Hart

Biografia
Naixement	21 octubre 1921 Detroit (Michigan)
Mort	5 juny 2015 (93 anys) West Hartford (Connecticut)
Causa de mort	Causes naturals  (Malaltia d'Alzheimer )
Dades personals
Formació	Universitat George Washington - antropologia (–1970) Manhattanville College
Activitat
Ocupació	aviadora, activista
Membre de	Civil Air Patrol (en) (capità)
Família
Cònjuge	Philip Hart (1943–1976)
Pare	Walter Briggs
Premis (12 maig 2007)  doctorat honoris causa de Doctor en Ciències. Conferit per Universitat de Wisconsin-Oshkosh (2007)  Saló de la Fama de les Dones de Michigan

Jane Cameron Briggs o bé Jane "Janey" Briggs Hart (Detroit, Michigan, 21 d'octubre de 1921 – West Hartford, Connecticut, 5 de juny de 2015) era coneguda com a aviadora i, als anys seixanta, es va convertir en una de les candidates a astronauta del projecte Mercury 13, la formació d'un equip de dones que es van qualificar físicament en les mateixes proves que les que s’aplicaven als astronautes masculins.^[1][2]

Jane Cameron Briggs va obtenir la seva primera llicència de pilot durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, es va convertir en la primera dona pilot d'helicòpter amb llicència a Michigan.^[2]

A principis dels anys seixanta, Hart va ser seleccionada per participar en el programa Woman in Space de la Fundació Lovelace, un projecte més tard anomenat Mercury 13, finançat amb recursos privats i dissenyat per provar la forma física de les dones pilots candidates a astronauta, sotmetent-les a les mateixes proves físiques aplicades per la NASA als astronautes homes.^[3] A l'edat de 40 anys, Hart es va convertir en una de les 13 dones que es van classificar per al projecte.^[3] Les participants no tan sols havien passat les proves sinó que, en alguns casos havien superat les marques registrades pels homes. Però la NASA va avortar el programa i les dones encara no van anar a l'espai.^[1]